dimecres, 18 de desembre del 2013

Tallers Vivencials a La Lleteria de Barcelona


  • Amb aquest tallers monogràfics volem oferim un espai de descoberta on les persones adultes compartirem recursos vivencials, informatius i de diàleg per tal d’assolir els següents objectius:
  • Promoure la reflexió sobre els processos de Vida dels infants des d’una perspectiva respectuosa no directiva, natural i lliure, tant entre mares i pares, com amb professionals o altres persones interessades.
  • Potenciar les capacitats dels pares, mares i professionals interessats en acompanyar:
  • als infants de forma que es puguin desenvolupar plenament satisfent les seves necessitats internes i fer-se a si mateixos (autopoiesis), tot respectant el seu ritme biològic, emocional i psicomotriu de desenvolupament (autoregulació).
  • la creació lliure, l’expressió artística plàstica, corporal i musical, el joc espontani, i l’experimentació (aprenem el que vivim) respectant el desig de cada infant. 
 
Tallers: 
 
I) L’Autonomia, un camí de descoberta.
En aquest taller partim de la convicció que cada infant és un ésser íntegre, amb processos de Vida propis. Les persones adultes, en el nostre rol d’acompanyants d’aquest caminar per la Vida, necessitem connectar amb els ritmes, desitjos i necessitats de cada infant com a ser únic, des del moment de concepció fins el seu desenvolupament en les diverses etapes de desenvolupament vitals.
II) Comunicació Viva, eines per al dia a dia.
En aquest taller ens acostarem de manera introductòria a la comunicació no violenta, una eina que facilita el diàleg per intercanviar informació i resoldre les diferències des de la responsabilitat personal i l'empatia cap a l'altre.
III) La parella i l’arribada dels fills/es.
La parella és el primer pas per generar Vida. Un òvul i un espermatozoide són dos. Abans de concebre un infant, ja hi ha una relació prèvia entre dos éssers adults: sigui llarga, curta, intensa, complexa, a distancia, etc. No hi ha un sol format de parella, el que si que hi ha és un ordre dins el sistema familiar que cal entendre per poder respectar i mantenir l’equilibri entre els/les diferents membres i que posa la relació de parella en primer lloc.
IV) Límits. Com posar-los amb amor i respecte?
El primer límit que ens trobem com a éssers humans és el sac amniòtic, sense aquest límit físic, la nostra Vida no es donaria ja que les condicions necessàries per a la nostra supervivència no existirien. Així que podem concloure que els límits són
necessaris per a la supervivència i per a l’adaptació com a espècie En aquest caminar travessant processos de Vida diferents, és necessari la intervenció de les persones adultes per tal de crear espais segurs, tranquils, relaxats i preparats perquè els infants puguin entregar-se a les activitats sensorials, motrius, cognitives i emocionals que afavoreixen el seu desenvolupament.
V) Constel·lacions familiars I i II. L’ordre dins la família.
Des de l’enfoc i el treball de les constel·lacions familiars, aquests dos tallers possibiliten, d’una manera totalment vivencial i pràctica, acostar-nos més a l’equilibri dins el nostre sistema familiar. Observar la dinàmica interna de les relacions que creem en el nostre dia a dia, alhora que endinsar-nos en els principis que regeixen tot sistema de família: jerarquia, pertinença i equilibri entre el donar i el rebre.
VI) Com acompanyar la descoberta sexual.
L’existència humana parteix de la cerca del plaer, d’un oscil·lar dins el continuum plaer-displaer (o dolor). En aquest procés, els infants persegueixen un equilibri intern que els connecta, en cada etapa de desenvolupament, a experimentar sensacions noves i diferents.
 
Facilitadora:   Elisenda Pascual i Martí

Trobades Familiars a La Lleteria, Barcelona.

 




Des de "La Lleteria" us oferim la possibilitat d'assistir a les "Trobades Familiars" organitzades per Elisenda Pascual i Martí, creadora del projecte Acompanyament familiar.
 
Es tracta de la formació de grups de famílies per a treballar la criança respectuosa, i les actituds relacionades amb la gestió dels conflictes i l’acompanyament basat en el respecte, l’escolta activa i l’amor. Crearem un espai on les famílies poden aportar casos del seu dia a dia per poder-los compartir amb el grup i així possibilitar altres punts de vista i recursos per situacions que es donen en el compartir diari.

dimecres, 11 de desembre del 2013

Formació amb famílies


Formacions i grups de pares/mares per tot el territori català. 

Vols fer-ne una amb nosaltres? 
Segueix les nostres publicacions al  
 i al
 Facebook

T'hi esperem!

* I si tens un grup interessat en compartir coneixements, 
o assessorament en processos de criança respectuosa
posa't en contacte amb nosaltres i dissenyarem la proposta de 
tallers o trobada que més s'adeqüi a les teves necessitats.

elisenda@acompanyamentfamiliar.com






 








dissabte, 7 de desembre del 2013

La necessitat autèntica de la vinculació i el reconeixement






Els éssers humans necessitem establir un aferrament sa per poder construir una visió del món afable i segura. Si no construïm aquest vincle, veiem el món com un espai on sobreviure-hi més que viure-hi; estem en alerta constant i gran part de l’energia que això ens pren, deixa de ser emprada en expandir la nostra capacitat d’aprenentatge i de crear milions de connexions neuronals que formaran, posteriorment, autopistes per on circularan les nostres habilitats, emocions, coneixements, etc. És a dir, que la vinculació sana i forta és essencial també en aquest procés d’acompanyament als infants, ja que els permet crear una realitat externa prou estable i confiable, alhora que possibilita un terreny fèrtil en el moment de mirar endins i crear una pròpia imatge i autoconcepte.

L’autoconcepte és fonamental en la construcció de la pròpia identitat com a persones, i contribueix de manera desmesurada en la pròpia autoestima. Si tenim un bon aferrament incial, i percebem l’entorn i les persones que ens rodegen com quelcom obert a interacció, ens anem obrint progressivament i anem establint contactes i vincles que ens van donant feedback. Amb un lloc segur on retornar quan el món extern se’ns fa massa, anem creant una confiança interna de qui som envers l’altr@, qui som envers allò conegut i lo desconegut, envers nosaltres mateix@s, etc. Anem creant un ventall de “jos” reals, alhora que anem inventant “jos” possibles en el món del joc simbòlic. L’autoconcepte s’enriqueix, varia i es flexibilitza com més experiències tenim; i quant més seguritzades aquestes són, l’infant més segur se sent i explora un ventall més ampli de possibilitats, expandint així les variables que sorgeixen al posar-se davant noves situacions a les que trobarà noves maneres de resposta. Aquí apareix la creativitat com a tret essencial (no exclusiu) dels éssers humans, la capacitat de crear nous camins davant experiències noves, que aportin una major comprensió del món i un despelgament de les capacitats internes. M’agradaria aquí fer referència al concepte de Maturana & Varela (biòleg i filòsof respectivament) que van engendrar per donar nom a aquesta capacitat de tot organisme viu, des del unicel·lular fins al ésser més complex –ésser humà- de fer-se a sí mateix i d’autorregular-se en funció de les pròpies necessitats. El terme ve del grec, autopoiesis, de l’arrel auto-: a sí mateix, i –poiesis: generació, regulació. Doncs crec fermament que les persones tenim aquesta capacitat innata, des de l’estat embrionari, de construir-nos a nosaltres mateix@s, de crear-nos en el món que ens envolta d’una manera sana i sostenible, sempre i quan, ens sentim protegid@s per l’adult de referència, en sentim vinculad@s i reconegud@s per l’entorn que ens envolta.

És important aquí parlar del reconeixement, aquesta necessitat bàsica dels infants de ser mirats i ser acceptats per ser com són. Si això no es dóna, els infants comencen a buscar desesperadament ser vist@s, ser observats pels adults, i és en aquest punt on es genera la crida d’atenció. Com ja hem dit que els infants són creatius per naturalesa, podem concloure que les maneres de cridar l’atenció seran infinites, depenent del patró comportamental que desenvolupi cada infant, dins d’un eix que es polaritza en la submissió o la rebeldia. És important aquí fer èmfasis en la mirada de l’adult, és a dir, de quina manera mirem als infants, què els transmetem, si som capaç@s de tenir una mirada neutra i amorosa envers elles i ells, o si per el contrari, tenim prejudicis i concepcions del món fixes i dogmàtiques i així els ho transmetem. Quan més obert@s a estem a deixar-nos sorprendre per la capacitat dels infants a l’hora de categortizar el món que els envolta, i quan més capaç@s siguem de tenir aquesta mirada i aquesta escolta amorosa i activa que els reconeix com a persones íntegres, més se sentiran reconegud@s pels adults i no hauran d’inventar estratègies per tal de fer-se veure, la majoria dels cops, a costa de deixar de ser qui realment són per ser allò que els adults acatem o aplaudim.

Elisenda Pascual i Martí
Psicòloga a Acompanyament Familiar




dimecres, 4 de desembre del 2013

Acompanyament Familiar

  

Què és?

És un projecte creat per professionals de l’àmbit de l’Educació Lliure i la Psicologia Integrativa, amb àmplia trajectòria en processos d’acompanyament respectuós i educació activa, que dóna suport i assessorament tant al procés de criança com a les etapes vitals que sorgeixen en el decurs del nostre desenvolupament familiar  i personal.
L’essència d’Acompanyament familiar és la d’acompanyar les situacions en que ens veiem immerses i immersos quan estem dins l’entorn familiar: parella/no parella, preparació per la paternitat/maternitat, criança respectuosa i realització personal.

Des de l’equip també s’ofereix formació i acompanyament de grups de famílies per a treballar la criança respectuosa, així com també en col•lectius d’educadors/es, monitors/es, mestres, etc. per a treballar actituds relacionades amb la gestió dels conflictes i l’acompanyament basat en el respecte, l’escolta activa i l’amor.

Com?

Acompanyament familiar treballa en diversos formats depenent de la demanda –ja sigui familiar, personal o grupal - i de la idiosincràsia de cada situació a acompanyar. Intentem al màxim adaptar-nos a l’entorn des del qual ve la demanda i ens agrada facilitar el format de treball per tal que totes les parts se sentin còmodes durant el procés.
El nostre enfoc  beu de l’Educació Lliure i la Psicologia Integrativa. A partir de la formació en aquests àmbits treballem mitjançant una visió holística i eclèctica, emprant eines que provenen tant de la Psicologia, de la Pedagogia, Educació Lliure, del treball corporal, Coaching, teràpies energètiques, Constel·lacions familiars, etc.

On?

Acompanyament familiar té consulta a Barcelona i Sant Cugat del Vallès, tot i que ofereix tallers, formacions i altres tipus d’acompanyaments per tot el territori català.

Contacte

elisenda@acompanyamentfamiliar.com
Tlf:  620 524 586

dilluns, 2 de desembre del 2013

TALLER de LÍMITS a EIVISSA

En el marc de la formació sobre Acompanyament Respectuós a Eivissa CONEIXENT(m) (t)ACOMPANYO, presentem el taller en referència als LÍMITS, impartit per Doa Rodríguez, acompanyant i co-coordinadora de Xantala (Bcn).





"Amar a un ser humano es también atreverte a establecer tus propios límites y mantenerlos firmemente; es respetarte a ti mism@ y no permitir que el otr@ trasgreda aquello que consideras tus derechos personales; es tener tanta confianza en ti mism@ y en el otro, que sin temor a que la relación se perjudique, te sientas en libertad de expresar tu enojo sin ofender al ser querido, y puedas manifestar lo que te molesta e incomoda sin herirlo o lastimarlo. Es reconocer y respetar sus limitaciones y verlo con aprecio sin idealizarlo".
HUMBERTO MATURANA.